De-vegades penso que res D'allò que em proposo em surt be
De-vegades em sento fort, redreçat, capdavanter, i crec que puc amb el mon sencer
De-vegades....reflexiono, i no sé qui veritablement soc.
Vaig pujant, tot i que vaig sol, dins meu - no pots em diuen-
Em costa, però he de continuar, Segueixo pujant –
- no o aconseguiràs-
Em pesa però vull demostra que si puc
A mitja pujada, ja no o faig per mi, si no pels altres perquè creguin si o si
Em costa..., i em segueixen dient -és impossible, tu no podràs-
Estic esgotat, no puc, més intento continuar
No puc, em rendeixo, m'enfonso, i escolto veus,
No pots, no ho aconseguiràs, és impossible, massa tard,....perquè continuar?.
I cada dia lluito, amb -"no puc" i de-vegades la por em venç,
Amb -"no o aconseguiré", m'enfonso constantment
Amb -"no puc" ens hem fet amics,
Tot i que m'acompanyan se que no son bona companyia,
Sé que tot i que m'ajuda a ser mes humil
No m'ofereigen cam vot de simpatia
Sols-ament son unes engan-xines que m'han posat
Engan-xines que me les he cregut com si fos un distintiu
Una marca feta amb foc de la que no em puc despendre tot i lluitar.
Però avui deso les veus en un calaix, i l'engan-xines a l'oblit
Em miro el mirall, i em reconec, no vull ser el que els demès volen
Ni demostrar res a ningú, I veig una llum en els meus ulls, l'esperança
Que em dona forces per continuar
Segueixo, caic, m'aixeco, ensopego, ploro, no hi ha cap
Ennuegada, prenc alè, miro el meu voltant
tant me fa, jo sóc jo, i el que vulgui ser tot i que faci mal
tant és el que diguin els demès, potser avui, potser demà
Potser en deu anys, potser mai...
31/07/2010