perdut el camí preestablert
lluita amb llàgrimes d'acer
i tan sols la essència d'esperar el dia de la seva mort.
Flor trencada, plena de descosits
terra en-ovulada, i l l'anima plena de pessics
ventre vuit d'esperança
desitj d'alletar l'oblit.
Esperança esquinçada i dolor dins del pit
però el temps mai sacava
quan tot es torna temps fugit
per retornar, ni camí ni drecera, per cap dels meus sentits.
No hay comentarios:
Publicar un comentario
Puedes dejar aquí tu opinión e impresión.